Comunitat Valenciana


imagen sección

La desocupació i la precarietat econòmica, entre els principals frens a les denúncies per violència de gènere

La violència de gènere és la màxima manifestació de la desigualtat estructural que existeix en la nostra societat entre homes i dones, una xacra social que per seté any denunciem en el nostre informe “Una Ocupació Contra la Violència”, aquesta vegada en col·laboració de AGC, Aqualia, CESCE, Hi haja Real Estigues, UCALSA, PRA Health Sciences, Xarxa Elèctrica d'Espanya, RNB i Talgo. Amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Contra la Dona, el 25 de novembre, analitzem en aquest informe la realitat de les dones víctimes de violència de gènere, centrant-nos particularment en el cas que ens ocupa: l'àmbit laboral.

L'informe ha basat les seues conclusions en una enquesta a 160 dones víctimes de la violència de gènere, així com en una anàlisi de les dades de denúncies per violència de gènere oferits pel Consell General del Poder Judicial.

La violència de gènere es defineix en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere “com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s'exerceix sobre aquestes per part dels qui siguen o hagen sigut els seus cònjuges o dels qui estiguen o hagen estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, fins i tot sense convivència”.

En 2014 Espanya va ratificar el Consell d'Europa sobre la Prevenció i Lluita contra la Violència contra la Dona, més conegut com a Conveni d'Istanbul, que advoca per reconéixer com a violència de gènere tot tipus de violència exercida contra les dones pel fet de ser-ho. Per tant, des de llavors, forma part del nostre ordenament jurídic. La finalitat del conveni és anar harmonitzant i unificant la normativa en matèria de lluita contra la violència de gènere dels diferents països europeus, per a així incorporar els avanços que es realitzen i donar una resposta integral a aquesta xacra social de la qual cap país se salva.

Una societat cada vegada més sensibilitzada

Les denúncies per violència de gènere continuen augmentant al nostre país: en els últims 5 anys les denúncies han augmentat un 34%. Darrere d'aquesta tendència alcista podria estar una major consciència i visibilitat de la problemàtica, encara que cal destacar que en l'últim any s'ha produït un lleuger estancament respecte a la tendència general.

Per a explicar l'estancament que s'ha produït en el nombre de denúncies l'any 2018 des de la Fundació Adecco plantegem dues possibles hipòtesis ja que es tracta sens dubte d'una qüestió multifactorial:

  •     La inestabilitat social i política de l'últim any podria traduir-se en una pèrdua de la confiança en el sistema.  
  •     Després d'anys en què s'han establit mecanismes que faciliten a les dones denunciar, s'ha arribat a un punt d'equilibri experimentant lleugeres pujades després d'un parell d'anys registrant alts increments.  

Font: Consell General del Poder Judicial

“S'ha de fer una lectura positiva de l'augment progressiu de les denúncies en la mesura en què l'augment de casos per violència de gènere no respon al fet que la violència siga major sinó al fet que cada vegada hi haja menys silenci i menys por per part de les dones. La lluita contra la violència de gènere s'ha convertit en una prioritat d'Estat, però també social; la gent cada vegada és més conscient de què es tracta d'alguna cosa que li pot tocar a qualsevol dona i que no entén de nivell formatiu, econòmic o social”, declara Francisco *Mesonero, director general de la Fundació Adecco.

Les Comunitats on s'han registrat els majors augments de denúncies han sigut La Rioja (15,4%), Astúries (14,7%) i Castella-la Manxa (11,2%). D'altra banda, les regions on més han descendit les denúncies són: Extremadura (-11,5%), Canàries (-7,3%), i Castella i Lleó (-3,2%).


Font: VII Informe Una Ocupació Contra la Violència

Augmenten al seu torn, el nombre de víctimes de violència de gènere segons les últimes dades de l'INE. L'any 2018 es registren 31.286 dones víctimes, és a dir un 8% més de dones que van eixir d'un jutjat amb una ordre d'allunyament o una ordre de protecció respecte al 2017.

Font: Consell General del Poder Judicial (CGPJ)

Els tribunals estan cada vegada més especialitzats en violència de gènere i tenen un coneixement més profund de la matèria, sumat al fet que les dones acudeixen en major mesura a la justícia.

Desocupació i precarietat econòmica entre els principals frens davant la denúncia

Segons un estudi del Ministeri d'Igualtat en el qual s'analitzaven 1.201 casos de violència de gènere, la mitjana a verbalitzar o denunciar la situació de violència era de 8 anys i 8 mesos. Dels 1.000 casos d'assassinats de dones per part de les seues parelles o exparelles registrats en els últims 16 anys, només existia denúncia prèvia de 209: només 1 de cada 5 dones van denunciar.

Segons les respostes de l'enquesta, destaquen els següents motius que expliquen la tardança a denunciar, en ordre d'importància:

  1.     Per por de la reacció de l'agressora
  2.     Desocupació o precària situació econòmica
  3.     Vergonya de reconéixer tot el tolerat
  4.     Esperanza que l'agressor canvie
  5.     Aguantar la situació pels fills
  6.     Por de perjudicar l'agressor
  7.     Inseguretat jurídica

Però també destaquen altres motius com:

  •     Sentir-se culpable i responsable de la situació
  •     Per falta de suport familiar i social
  •     Edat
  •     L'augment de denúncies és una bona notícia que denota que, malgrat ser una problemàtica encara present al nostre país, cada vegada són més les dones que s'estan atrevint a fer el pas i alçar la veu.

És en aquestes barreres encara presents on l'ocupació pot incidir i marcar la diferència i ser part de la solució per a trencar el vincle amb la parella i poder començar de zero. De fet, un 68% de les dones víctimes assegura que l'ocupació li ha ajudat a superar la situació de violència.

Radiografia de l'ús de les dones víctimes de violència de gènere

Un 61% de les dones enquestades víctimes de violència està desocupada, enfront del 19,8% que té una ocupació. De les dones desocupades, més de la meitat (50,6%) es troba en atur de llarga duració.

Font: VII Informe Una Ocupació Contra la Violència

La precarietat econòmica (76%) i la baixa autoestima (59%) són dues de les situacions amb les quals més se senten identificades. El 87% troba dificultat per a arribar a fi de mes.

Font: VII Informe Una Ocupació Contra la Violència

Ocupació, recurs per a la dona víctima de violència

6 de cada 10 dones víctimes creu que d'haver tingut un lloc de treball en el moment en què es va produir la situació de violència, tot hauria sigut diferent. En certa manera, aquestes dones poden trobar en el mercat laboral la possibilitat d'incrementar la seua autoestima, autonomia i independència, realització personal i xarxa de contactes, a més del millor escut protector perquè la situació de violència no es torne a produir. En paraules de Francisco *Mesonero, director general de la Fundació Adecco: “Això no vol dir que el treball siga una barrera infranquejable contra la violència de gènere, però observem com es converteix en un escut de protecció, en eliminar el factor de dependència econòmica, que moltes vegades és el causant que les situacions de violència es prolonguen en el temps.”

Font: VII Informe Una Ocupació Contra la Violència

L'ocupació s'alça com la millor eina per a proporcionar a les dones víctimes de violència de gènere l'oportunitat de tornar a ser lliures i sentir-se realitzades. D'aquesta manera, l'ocupació apodera transversalment a les dones, incrementant la seua autonomia, independència i autoestima, generant un cercle social saludable -allunyada de relacions tòxiques- i, per damunt de tot, l'ocupació permet poder mirar al futur amb optimisme evitant caure de nou en una situació de violència de gènere.

Però, què valoren les dones víctimes enquestades en una ocupació?

Font: VII Informe Una Ocupació Contra la Violència

7 de cada 10 dones busquen una ocupació que els aporte abans de res estabilitat. L'autonomia, possibilitat d'augmentar autoestima i el salari són tres criteris que tenen en compte a l'hora de decantar-se per una ocupació o un altre.

Consulta la notícia original ACI

961111868
Calle Valencia, 42
46900 - Torrent
(Valencia/València)