El Tribunal Suprem el repeteix: una malaltia comuna agreujada en el treball pot declarar-se accident laboral

El Tribunal Suprem, a través de la sentència 1146/2025, ha reiterat que les malalties comunes o malalties que s'agreugen a conseqüència d'una lesió en el treball poden considerar-se accidents laborals, encara que existiren abans d'aquest. És una possibilitat que s'arreplega en l'article 156 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) i que s'ha demostrat el mes de març passat amb el cas d'un mecànic, que ha aconseguit que li reconeguen la seua baixa laboral per accident laboral, i no per malaltia comuna com defensava l'INSS.

Tal com s'explica en la sentència, aquest treballador patia molèsties des de 2011 en el bíceps del seu braç dret i el 28 d'abril de 2017 va ser diagnosticat, mitjançant una Ressonància Magnètica Nuclear de trencament bíceps braquial dret. Un mes més tard, el 24 de maig de 2017, va experimentar una estirada molt forta al seu braç dret, mentre es trobava treballant col·locant una roda a un cotxe.

Eixe mateix dia, va acudir a la mútua (*Ibermutuaur) per dolor en el colze, apreciant-se pel facultatiu signes de *epitrocleitis (inflamació dels tendons musculars). En conseqüència, l'endemà va ser donat de baixa mèdica per malaltia comuna, amb un diagnòstic de trencament muscular no traumàtic.

El treballador va presentar un expedient de determinació de contingència, perquè se'l reconeguera com a accident laboral, però el 30 d'octubre de 2017 l'Institut Nacional de la Seguretat Social va dictar resolució, declarant que la baixa responia a una malaltia comuna. Una decisió que, mitjançant resolució, l'INSS va reiterar al febrer de 2019. Esgotada la via administrativa, l'empleat va decidir interposar una demanda.

Desacord a l'hora de determinar la contingència de la baixa

En un principi, el Jutjat social núm. 2 de Sevilla va estimar la demanda del treballador i va declarar que la incapacitat temporal derivava de contingència professional. Davant aquesta fallada, tant la mútua com l'empresa van interposar un recurs de suplicació, que va ser estimat pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.

Aquest tribunal considerava que no s'havia produït un accident de treball, “sinó la manifestació d'un símptoma - no un agreujament - de la malaltia que ja patia l'actor i la vinculació del qual amb el treball ni tan sols s'ha intentat acreditar”. n aquest sentit, apuntava que “només *cabria entendre derivada d'accident de treball la *IT si s'haguera acreditat que les lesions de l'actor s'han produït amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es prove que la malaltia va tindre per causa exclusiva l'execució d'aquest, la qual cosa en aquest cas, ni tan sols s'ha intentat”.

Davant aquesta segona fallada, l'empleat va presentar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant el Tribunal Suprem, denunciant una infracció dels articles 156.2 f) i 3 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS).

El Suprem declara que es tracta d'un accident de treball

El Tribunal Suprem, en la seua sentència, recorda que l'article 156 de la *LGSS inclou com a accident de treball “les malalties o defectes, patits amb anterioritat pel treballador, que s'agreugen a conseqüència de la lesió constitutiva de l'accident”. Així mateix, assenyala que el mateix article estableix que “es presumirà, excepte prova en contra, que són constitutives d'accident de treball les lesions que patisca el treballador durant el temps i en el lloc del treball”.

En aquest cas, l'Alt Tribunal expressa que va ser en el centre de treball, realitzant les labors pròpies del seu lloc, quan el treballador va patir una estirada molt forta al braç dret, donant lloc a una baixa per incapacitat temporal que després es va convertir en una incapacitat permanent total. “I encara que és cert que l'actor tenia molèsties en el bíceps des del 2011 i que va ser diagnosticat un mes abans de l'accident de trencament del bíceps braquial dret, aquesta patologia prèvia no li havia impedit fer el seu treball, ni li havia ocasionat cap baixa laboral. Va ser precisament col·locant una roda d'un cotxe en el seu lloc de treball, quan li va donar una forta estirada que va originar la seua baixa laboral”.

Per això, el Suprem falla que “la presumpció de l'article 156.3 de la LGSS, en favor de l'existència d'accident laboral, ha d'operar amb tota la seua força”. Això obligava l'empresa i la Mútua “a provar la inexistència d'un nexe causal entre el treball i la lesió, acreditant que l'estirada al braç no va tindre res a veure amb l'esforç realitzat en el treball, prova que no consta”.

Per això, atenent també la seua doctrina (STS 1349/2024 de 17 desembre i SSTS 27 setembre 2007) van concloure que havia d'operar “la presumpció de laboralidad”. En conseqüència, van estimar el recurs de cassació presentat pel treballador i li van reconéixer la seua baixa laboral per accident laboral.

Consulta la notícia original ACI