Comunitat Valenciana


imagen sección

Les xarxes socials, motiu de 'sedàs' per a una de cada cinc empreses

Hui dia, el 85% dels internautes de 16 a 65 anys utilitzen les Xarxes Socials i la freqüència d'ús d'aquests canals creix any a any - segons les dades de l'últim informe *IAB *Spain -. Aquestes xifres confirmen l'auge de les Xarxes Socials a Espanya i fan dels perfils socials una de les majors fonts d'informació, no solament per als usuaris personals, sinó també per a les empreses.

De fet, segons un estudi realitzat per la plataforma d'ocupació *InfoJobs, el 50% de les empreses espanyoles afirma consultar les xarxes socials dels candidats abans de prendre la decisió de contractar-los. Aquest hàbit és major en les empreses de 10 a 49 empleats (53,5%), mentre que en les grans empreses – de 50 empleats o més –és menys freqüent i només un 42% de les empreses declara revisar les *RRSS dels candidats a un lloc.

Entre totes les xarxes socials que existeixen, Facebook és la més consultada per les empreses. Un 84% de les companyies que revisen els perfils socials dels candidats declaren utilitzar aquesta xarxa per a obtindre informació dels perfils entrevistats. En segona posició se situa *LinkedIn, consultada per un 79% de les empreses que revisen les *RRSS en els processos de selecció. Aquesta xarxa professional és un bon aparador per a analitzar els mèrits professionals dels candidats. Això ha fet que el seu ús cresca respecte a l'any passat, quan només era consultada pel 69% de les empreses, i que siga la xarxa favorita per a mitjanes i grans empreses.

En tercer lloc, i desbancant a Twitter, se situa Instagram, utilitzada pel 49% de les empreses que revisen els perfils i l'ús dels quals ha crescut en 16 punts percentuals en tan sols un any. Aquesta xarxa social no ha deixat de créixer en nombre d'usuaris, la qual cosa fa que cada vegada més empreses recórreguen a ella. Twitter, per part seua, cau a la quarta posició, sent utilitzada pel 36% de les empreses, xifra inferior al 41% de l'any passat.   

Tal com explica Judith *Monmany, responsable de comunicació de *InfoJobs, “amb aquestes dades el que veiem és que les empreses recorren a xarxes socials tant de caràcter professional com a les d'ús més personal per a completar informació dels candidats. En cadascuna d'elles poden trobar dades de diferent índole que els ajuden a formar-se una idea més completa del professional”.

Gráfico

Incoherències, les fotos i les faltes d'ortografia, els principals motius de descarte

De l'estudi de *InfoJobs també es desprén que, del total d'empreses que consulten les xarxes socials dels càndids, el 22% reconeix haver descartat a un perfil que de primeres els havia agradat després de veure la informació publicada en els seus perfils socials.

Les mentides o incoherències entre el comentat en l'entrevista i la informació oposada en les xarxes socials és el principal motiu de descarte de candidats. En concret, el 55% de les empreses que han descartat a algun candidat després de consultar els seus *RRSS ho han fet per aquesta raó. El segon motiu més esmentat (44,5% de les empreses) és el contingut fotogràfic recollit en les xarxes socials. Les faltes d'ortografia greus en les publicacions es converteixen en la tercera causa més esmentada (43%).

Fora del *top 3 trobem causes com la falta de respecte cap a altres usuaris (37%), la publicació d'opinions radicals sobre temes religiosos, racistes o d'orientació sexual entre altres (32%) o sobre qüestions polítiques (26%) i exposar comentaris negatius sobre caps, companys o empreses en les quals ha treballat el candidat (25,5%).

Gráfico 2

Analitzades les causes per grandària d'empresa, s'aprecien certes diferències, especialment quan posem la nostra atenció en les companyies de més de 50 empleats. Per a aquestes, les dues primeres causes de descarte coincideixen amb el global, però es cola en la tercera posició els comentaris negatius sobre cap, companys o empreses (31% ho esmenten enfront del 25,5% global).

“En les grans empreses, la reputació corporativa i la marca adquireixen una gran importància, ja que d'elles depén la captació i retenció de talent. Per aqueix motiu són menys acceptats els comentaris negatius en les xarxes socials. Així mateix, que un professional tinga aquest tipus d'actituds en les xarxes socials diu molt sobre la seua persona i és lògic que una empresa no vulga comptar amb un perfil d'aquest tipus entre els seus col·laboradors”, explica Judith *Monmany.

Una altra diferència clau per a aquest grup d'empreses és que l'exposició d'opinions radicals sobre temes com a religió, racisme o orientació sexual i la redacció amb faltes d'ortografia en les xarxes socials només són causa de descarte per a una de cada 10 empreses, mentre que en el global és esmentat per 2 de cada 10.

Recomanacions per a un bon ús de les xarxes socials  

Des de *InfoJobs, es llancen alguns consells sobre l'ús apropiat de xarxes socials. En primer lloc, hem de tindre molt clar quines xarxes socials volem utilitzar a nivell professional, quins a nivell personal o quins de manera mixta, ja que això marcarà quin tipus d'informació, dades o fotos compartim en cadascuna d'elles. Per exemple, en les nostres xarxes d'ús professional, podem compartir articles relacionats amb el nostre sector o amb les nostres àrees d'interés a nivell laboral o bé entrar en converses amb professionals del nostre àmbit.  

En relació amb l'aspecte anterior, hui dia la gran majoria de xarxes socials donen la possibilitat de gestionar el nivell de privacitat del nostre compte. Podem acceptar o no a les persones que volen accedir a les nostres publicacions i també podem triar quina informació volem que veja qualsevol usuari i quin volem compartir només amb determinades persones.

Una altra de les recomanacions de *InfoJobs és no mentir. Mostrar en les nostres xarxes informació falsa sobre els nostres estudis o de l'experiència professional és una cosa totalment contraproduent, sobretot pel fàcil que és hui dia verificar aquesta informació.

També hem de cuidar el nostre llenguatge, és important el que diem i com el diem. Això inclou evitar les faltes de respecte i els insults, però també les faltes d'ortografia. Un text amb faltes pot indicar, entre altres coses, que a l'altre costat hi ha una persona poc acurada i amb falta d'atenció al detall.

I el mateix que fem amb el llenguatge, hem d'aplicar-lo a les fotos i imatges que pugem a les xarxes socials. Evitem aquelles fotos en les quals s'expose una mala imatge personal i, en les xarxes personals, cuidem la foto de perfil.

Per a acabar, mai està de més revisar les nostres xarxes socials i esborrar tot aquell contingut que creiem que ens pot perjudicar o que considerem que no aporta una imatge fidedigna de qui som.

Pot consultar la notícia original ACI

961111868
Calle Valencia, 42
46900 - Torrent
(Valencia/València)